La cultura hippie, veganisme, llibertat i sexualitat

Si fa només un parell de dècades ens haguessin confirmat que pràcticament cada restaurant d’una gran ciutat comptaria amb opcions veganes i vegetarianes, no ens ho creuríem. Aquest tipus de dieta, ja sigui per elecció moral o de salut, sempre ha estat vista amb certa reticència per part fins i tot dels propis restauradors. Durant anys, els vegetarians hem hagut d’acudir a restaurants i llocs exclusius on preparaven aquest tipus de menjar. O més aviat, on no incloïen productes animals a tots els plats, una cosa força habitual especialment al sud d’Europa. Vivim en una terra rica en ramaderia, en pesca, però també en horta, a grans plantacions, així que la nostra dieta pot ser totalment flexible. Només necessitàvem una petita empenta per aconseguir que el menjar vegà i vegetarià tingués més presència. I aquests dies, de fet, és el tipus de plats que més està creixent a nivell popular.

Només cal passejar-se per alguna gran ciutat, i fins i tot poblacions més petites, per comprovar com s’ha estès el gust per allò vegà i vegetarià. I no ja a bars i restaurants d’aquest tipus, sinó a qualsevol local que, davant la gran demanda, ha entès que ha d’oferir tota mena d’opcions als seus clients. Els temps en què el veganisme era només una “cosa de hippies” han passat, encara que tampoc no hem d’oblidar l’origen de tot aquest moviment. Si bé la cultura hippie dels anys 60 no va ser la primera a apostar per una dieta que no involucrés el patiment animal, sí que va asseure una bona base a Occident. Als països orientals, de fet, el veganisme és gairebé més habitual que la dieta onnívora, ja que la seva producció de menjar està enfocada a les verdures i hortalisses. El fet que a Occident aquest tipus de dieta també hagi vingut de la mà d’una actitud política contracultural ha pogut aturar-la en un primer moment. Tot i això, el veganisme ja no és cap moda, sinó una forma de vida que cada vegada guanya més adeptes.

Un moviment basat en el respecte a la natura

Si ens concentrem en el naixement del moviment hippie com a tal caldria anar als precedents del segle XIX. La contracultura, entesa com una branca de la societat que no atén els estàndards imposats per la majoria, va agafar força ja en aquella època. Els primers manifestos feministes, antiglobalistes o antibel·licistes van ser les primeres pedres d’una revolució que trigaria més d’un segle a arribar. Ja als anys 60 es va produir la tempesta perfecta, amb un moviment de joves acomodats que, de sobte, entenien que el món on vivien necessitava canvis. Que calia tornar a la natura, en lloc de bolcar-nos a la indústria ia les fàbriques. Que estàvem deixant enrere allò natural, allò autèntic, allò espiritual, abraçant un tipus de sistema econòmic que ens portaria al precipici.

La contracultura a les albors del capitalisme

El antibelicisme era un dels punts més importants dins de la mentalitat hippie. De fet, hi havia persones que s’incloïen en aquest moviment només per oposar-se als conflictes armats, i especialment, a l’actitud d’Estats Units en ells. Després de la Segona Guerra Mundial i el fiasco de la guerra de Corea, els nord-americans assistien incrèduls a una nova derrota al Vietnam. Un lloc del qual no havien sentit a parlar però en què estaven morint milers de joves compatriotes, darrere d’una llibertat que tampoc entenien. Els joves hippies es manifestaven contra aquest tipus de conflictes i s’ubicaven just a l’altra banda de l’espectre, en el pacifisme absolut. El respecte per la natura també incloïa els animals, així que la seva dieta es basava en verdures, fruites i hortalisses, amb la missió de no fer patir cap criatura vivent.

Vivien a comunes i acollien qualsevol que volgués sentir-se part d’aquell moviment. Tot era de tots, des del menjar fins al desig sexual mateix… Molts hippies van deixar enrere les seves vides acomodades i es van llançar a viure a la carretera, en furgonetes i caravanes, al voltant de tot el país. Era un tipus de vida més lliure, sense lligams ni amorosos ni laborals, oposant-se a un capitalisme que alienava, segons ells, l’ànima dels éssers humans. Un punt de vista que a l’època ja era força criticat, considerant-los un grup de persones infantils sense ofici ni benefici. La seva oposició a tot el que es corresponia amb el somni americà va anar dibuixant una llegenda negra al voltant d’aquests hippies, un terme que fins i tot ha arribat a tenir connotacions negatives. Avui en dia les segueix tenint, encara que molts s’han adonat del que és positiu de les idees d’aquest grup de persones.

Amor lliure i acceptació de la sexualitat

Com en qualsevol gran moviment contracultural, dins dels hippies també hi havia tota mena de persones, amb idees molt diferents. Parlàvem a dalt que de vegades l’únic que els unia era el seu odi a la guerra o al capitalisme. Més enllà d’això, la manera com entenien la vida podia ser molt diferent, especialment en aspectes relacionats amb la sexualitat i l’amor. Per a un hippie, les possessions no tenien cap sentit, ja que res no els hauria de pertànyer en realitat. Per això tenir parella era un lligam innecessari, i era millor gaudir del sexe i l’amor lliure amb els altres. Aleshores es va crear una visió molt especial d’aquestes relacions, que per desgràcia, també tenia el seu punt negatiu en el tema de les MTS.

Els hippies van ser un dels primers moviments a acceptar plenament gais, transsexuals i bisexuals. Eren profundament feministes i creien en la igualtat de gènere en tots els sentits. Ningú jutjava les dones que decidien ficar-se al llit amb molts homes, ni tampoc al contrari. Fins i tot la prostitució va arribar a estar ben vista en aquest ambient d’obertura sexual, tot i que anava en contra dels arguments hippies. Se li donava el poder a la dona ia l’home de poder fer amb el seu cos allò que desitjarà, amb una llibertat absoluta. I això va derivar, com diem, en una obertura sexual i emocional que també asseuria les bases per trobar noves maneres d’estar amb altres persones.

La seva evolució en aquestes dècades

L’auge del moviment hippie va arribar a finals dels anys 60 i no va durar gaire. En un sistema com el nostre, acostumat a picar les minories, els hippies van acabar sent marginats i aïllats. El més curiós és que el propi sistema ha anat acollint certes idees d’aquest moviment, així que han estat rendibles per tenir una gran demanda. Ho veiem en el tema del menjar, i com que el veganisme ja no és cosa de quatre persones, però també en moviments pacifistes i pro drets humans. Encara resisteixen moltes hippies comunes, disperses per mig món, amb persones que viuen d’una manera molt frugal, al seu aire, encara més desconnectats d’un món que sembla no trobar-los a faltar.